A la democràcia per el 9 de novembre

Catalunya i els catalans no poden sinó felicitar-se per l’èxit del vot en el procés democràtic de participació que han impulsat. Es diran moltes coses, i la gran majoria d’elles, provinents des de Madrid i el que representa, de manera equivocada i prevaricadora. Fent un breu repàs, és clar que no és de rebut que qui s’ha entestat a la consigna que els catalans no votin absolutament res puguin ser els que posin pegues pel procés. Recordem que són ells els que han denunciat per presumptament inconstitucional l’intent de traspàs de l’article 150.2 de la competència de convocatòria de referèndums. Són els que s’han oposat a una llei de consultes perfectament legal, constitucional, que dimana d’un article supervivent del raspallat, i que és exactament igual al de l’estatut d’andalusia, que parla sense miraments de pàtria i nació andalusa. I que el PP va recolzar amb gust. Són els que han impugnat un decret d’una consulta que no és conseqüència d’una llei de consultes, ja que és una llei per a moltes consultes, i tot i així, havien de denunciar d’aquesta manera ja que sabien que la correcta denúncia del decret era davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i que no paralitzava la consulta. Són els que, sabent que hi havia articles no denunciats de la llei de consultes, han impugnat un procés de participació derivat d’ells. Són els que han preparat a l’exèrcit ia la guàrdia civil a Saragossa i València, fins pràcticament l’últim minut. Són aquests els que ara pretenen parlar de la qualitat de la consulta. Són els qui no han fet res més que fer que aquesta fos l’única manera de fer-la possible.

Catalanes i catalans de totes les edats i condicions han fet un esforç màxim a l’hora d’anar a votar. Han votat gairebé 2 milions i mig, molt important, ja que sabien que fer-ho era un clar desafiament a l’estat. I que qualsevol cosa era possible. Per bé, però també per a les dolentes. Les amenaces no han deixat de produir, per al govern, els funcionaris, els ciutadans … tothom a catalunya estava assenyalat. I tot i així, han anat a votar, i això és bo. Bo per a Catalunya, però també bo per a Espanya, que d’aquesta manera hauria de començar a moure. Cap a una major i millor democràcia per a si. Si fem memòria, el 1981, en el referèndum d’Andalusia, dues províncies van fallar a l’hora de constituir-se en comunitat autònoma per la via ràpida. Van ser Jaen i Almeria. Jaen es va solucionar amb un recurs judicial. Però el d’Almeria va ser més complicat, perquè no complia de llarg els requisits exigits. Tant és així que corejava a Sevilla que el que no fos andalús es fora a Almeria. I un pacte entre Felipe González i Adolfo Suarez que va modificar la llei de referèndums i reinterpretar la constitució a posteriori va modificar un referèndum ja fet amb l’esmentada modificació. Modificació que tenia efectes retroactius. Una cosa, diguem, de dubtosa constitucionalitat. Però es veu que depèn de qui ho faci, té uns efectes o uns altres. Per cert. La tercera ciutat amb manifestació més massiva a favor de l’autonomia per a Andalusia va ser … Barcelona.

Com que la història hi és recordarem que un 30’4% del cens d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa van recolzar l’actual text constitucional, amb una fortíssima pressió a favor de l’abstenció. Aquells que posin en dubte el valor de la participació en la consulta catalana afirmen rotundament que la constitució espanyola no val un pebrot al país basc. Perquè la participació en la consulta és almenys cinc punts percentuals superior. O que Mariano Rajoy té una majoria absoluta dimanada de les urnes que suposa menys del 31% del cens de l’estat espanyol. Sempre es recorda l’anomenada majoria silenciosa per al que interessa. I és que s’ha calculat que un terç dels habitants de les 13 colònies eren els partidaris de la secessió. Que finalment es va produir. És clar, mitjançant una guerra. Espero que aquesta no sigui l’oferta de l’estat espanyol. Almenys, la catalana, no ho és. Ja s’ha vist i comprovat. La proposta catalana és que això es resol votant.

Catalans i catalanes. El vostre gest no serà en va, això segur. És un orgull per a la democràcia, i segur que és el primer pas formal per resoldre aquest contenciós històric, aquest distanciament, que l’estat espanyol no vol veure. No vol veure-ho i per això la seva negativa és permanent i la seva pàgina de propostes una pàgina en blanc. És probable que quan es donin compte la situació serà irrecomponible i la República Catalana inevitable. Per cert, he escrit aquest text en català perquè el català és una de les llengües oficials de l’estat. Millor li hauria anat a Espanya haver inculcat una mica més d’empatia, de coneixement i reconeixement de la pluralitat i diversitat, en comptes de construir un projecte de país excloent en llengua, cultura i nació. Potser ja sigui tard per a tots. I el millor sigui erigir tanques virtuals per conviure com a bons veïns. Com Suècia amb Noruega, o Bèlgica amb Holanda. I com, serà, entre Catalunya i Espanya.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.